Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig adormit. Els passatgers endormiscats del tren són els últims de baixar. La mare seia endormiscada al sofà. Amb la veu endormiscada pronuncià un bon dia, companys! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Tan jove i ja és mare. És marede tres noies. Orfe demare. Eva, la nostra primera mare. mare adoptiva Dona que ha adoptat algú com a fill. marede llet Dida 1 i 2. mare política Sogra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assumir; l'efecte. Festa catòlica en què se celebra l'elevació de la Marede Déu en cos i ànima al cel. El diade l'Assumpció anirem a l'ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
claror dedia. A les vuit encara hi ha claror dedia. A punta dedia. Apuntar el dia. Rompre el dia. A la caiguda del dia. Quan ens llevàrem era ja dia clar, era gran dia. Si hagués estat dedia, els hauríem vistos. De nits i de dies. bon dia! [o bon dia i bona hora!] Fórmula de [...]